Opinió on line | Revista 020/01/2010

Sant Sebastià: Una figura lluminosa

Als penya-segats més allevantats de Catalunya hi destaca la presència, des del segle XV, de dos santuaris dedicats a Sant Sebastià: l'un bastit com a torre de guaita a l'indret de la Guarda de Palafrugell, i l'altre, al Cap de Creus. Com guardant la popa de la Península Ibèrica que deixa enrere la Mediterrània per solcar més enllà de la immensitat atlàntica, la seguretat d'un patronatge que s’anirà retrobant en moltíssimes ermites, ciutats i pobles. Ben pocs són els sants que superen la confiança dels creients com la que s'ha guanyat sant Sebastià.

Una melodia heretada del segle XVIII diu: ”Sant que amb fletxes obligat haveu mirat l'alta Omnipotència, preserveu el Principat de contagi i pestilència” i els nostres goigs (de Vilaplana) diuen: ” Si en la seva gran clemència tantes gràcies ens fa. Guardi'ns de Déu de pestilència, màrtir sant Sebastià”. Sempre s'invoca l'ajuda del sant contra la pesta. Es patró de la Ciutat de Palma i de Donostia (San Sebastián).

El seu nom d'arrel grega, significa ”Aquell que és digne de respecte o venerable”. Segons la tradició era originari de Milà, a les darreries del segle III o bé a l’inici del segle IV. Però d’acord amb la ”Passió de sant Sebastià ” hauria nascut a Narbona i viscut a Milà. Entrà a la guàrdia pretoriana on ben aviat obtingué la confiança imperial amb altes responsabilitats, per la seva fidelitat i lleialtat, fou agraciat pels emperadors Dioclecià i Maximià (286 - 305) que l'escolliren per formar part del cos de guàrdia personal.

Quan Dioclecià endureix la persecució contra els cristians, la comunitat de Roma s'aplega aterrida entorn del papa Caius que distribueix a cada creient una responsabilitat i a Sebastià li adjudica el significatiu títol de ”defensor de l'Església”. La intrèpida activitat de Sebastià anava acompanyada de fets notables i prodigiosos (tornà la parla a Nicostrat i Toé, guardians de Marc i Marcel·lí) i d'un zel per l’assistència als empresonats i donar pietosa sepultura als màrtirs com els Quatre Coronats.

Tot això no va passar desapercebut per Dioclecià i l'acusà de manca de fidelitat a l'Imperi. Sebastià el va rebatre i afirma que sempre havia pregat a Déu per la salvació de Roma. Comprovada la fermesa i la constància de la seva professió cristiana, ordenaren la condemna a mort del jove i fornit oficial per mitjà del suplici de les fletxes. Traslladat pels companys de la guàrdia fou lligat nu a un tronc i assetjat de tantes fletxes que semblava un eriçó, com detalla la narració de la Passió.

Els botxins, creient-lo ja mort l'abandonaran lligat al tronc. Els cristians a plena nit arribaren a l'indret del suplici per recuperar el cos i donar-li una sepultura digna. Aleshores s'adonaren que encara era viu. Irene, de la noblesa romana, feu traslladar-lo al Palatí, el seu palau particular, on el guarí i ben aviat es restablí. No volgué abandonar Roma i quan l'emperador es disposava públicament oficiar una cerimònia al temple d'Hèrcules, el reptà per perseguir els cristians i proclamà solemnement la fe en Crist. Superada la sorpresa, Dioclecià féu capturar a Sebastià que, a l'hipòdrom del Palatí, fou colpejat a garrotades fins a la mort i llençat a la claveguera “Màxima” per tal que els cristians no poguessin recuperar-lo i venerar-lo. Però la matrona Luciana en un somni, Sebastià, li indicà on jeia el seu cos, i ordenant-li sepultar-lo on es veneraven les relíquies de sant Pere i de sant Pau, a les catacumbes de la Via Apia.

Recentment com va escriure Jordi Casadevall en LO PEDRIS de l'octubre 2.006 ”Sebastià, un sant especial ” és el patró dels gais cristians no perquè ” la figura d'un home nu i ple de sagetes clavades i amb un rostre expressant una certa ambigüitat entre sofriment i misticisme.... és suficient atractiva a l'univers gai”, sinó tot el contrari aquest jove militar, fornit, formós, astut, valent, lleial i fidel, fou presentat des de temps antics, com a protector i model dels joves italians. A més dintre de la milícia romana era severament castigada la homosexualitat.

Sant Antoni Abad es el patró dels animals; Sant Narcís, patró de les mosques; San Antoni de Pàdua, patró dels paletes; Santa Cecilia, patrona de la música, sant Pancràs, patró del treball... i ningú d'ells era o exercia aquest ofici. Els homosexuals cristians tenen dret a tenir un patró doncs com diu el Catecisme de l'Església Catòlica (n. 2.358): ”No han triat la seva condició homosexual. Per a la majoria d'ells és una prova. Cal acollir-los amb respecte, compassió i delicadesa... Aquestes persones són cridades a realitzar la voluntat de Déu en la seva vida i, si són cristianes, a unir al sacrifici del Senyor les dificultats que poden trobar pel fet de la seva condició”.

Per tant, VILAPLANENCS, hem d'estar molt orgullosos i contents de tenir com a patró Sant SEBASTIÀ, un jove fornit, un cavaller formós, un defensor de la fe i un protector contra les epidèmies. I no entrar tontament a certes envestides i a draps que mai s'haurien d'haver torejat.

Eladi Huguet Salvat