Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Contes - Portada | Revista 79

Cafè turc


Al tren la dona s’ha fixat en una parella molt jove que és ben a prop seu, dreta a la plataforma del mateix vagó.
I no sabria dir per què però una esgarrifança li ha recorregut la pell envellida.
La noia té uns ulls de vellut castany i una boca feta per a la rialla clara.
Els cabells indòmits se li escapen d’una agulla que pretén recollir-los-hi al clatell.
Mig jugant, entrellaça la cama d’ell entre les seves i mostra una cuixa bronzejada, esculpida amb cisell d’artista, i un tou de la cama suau, jove, incitador.
Ara aprofita un balanceig del tren per fer venir el noi més a prop i besar-lo sense pressa.
El brunzit del tren apaga una rialla còmplice.
A ell no li veu la cara, perquè és davant la noia.
Amb una mà se subjecta a la barra metàl·lica, i la màniga curta deixa al descobert un braç musculat, potent, solcat per venes inflades com serps.
Amb l’altra, s’ abraça a la cintura d’ella.
De tant en tant, es balanceja còmicament amb un vaivé elàstic que sembla seguir les oscil·lacions del tren.
El moviment, que s’inicia als peus, puja com una onada i li sacseja els rínxols foscos que li tapen el clatell.
Quan la parella baixa, la dona segueix els joves amb la mirada i torna a notar una esgarrifança i un regust agredolç.
Mil bocins de passat se li desfan a la boca.
Agafa el llibre, que encara no havia obert, i intenta concentrar-se en la lectura.
Quan arriba a casa, es prepara el seu descafeïnat de mig matí, però avui el troba terriblement descolorit i insuls, un succedani tosc d’allò que és autèntic.
Tanca els ulls i desitja amb totes les forces un cafè turc concentrat, espès , intens, veritable.

Rosa Maria Ramos


34 comentaris

És una boníssima suggerència pels que estem aficionats a reseguir la genealogia familiar...

Raquel |

El simbolisme de les 22 lletres de l'alfabet arameu, es perd a la nit dels temps. Molt més enllà de l'inici de la tradició jueva.
Pel què fa a les teves reflexions sobre el nom de Duesaigues i el renom "Pep Alef", ves a saber: Qualsevol cosa és posible.

Raquel |

mmmm... m'encanta el tema.
Hauré de llegir "Els vint-i-dos contes", de Mercè Rodoreda. No sabia que cités la Kabbalah. I ara que me n'adono, quina casualitat de triar "vint-i-dos contes" per a aquella obra seva. Potser volia fer referència a les 22 lletres de l'alfabet arameu? La Mercè Rodoreda potser va ser kabbalista?

Raquel |

M'encanten els plataners, potser perquè sempre els he vist al meu entorn.

Tot i així, tal i com s'està revoltant últimament la Natura, cada cop sembla menys aconsellable plantar arbres grans a tocar, tant de prop com s'ha fet fins ara, dels nuclis habitats.

Raquel |

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord.
Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui el diu, per divertit que pugui semblar.

Raquel |

Serà qüestió d'anar amb compte quan hàgim d'escriure alguna cosa davant teu... :-D

Deixant a banda les bromes, cada vegada em sorprèn més veure la diversificació del temes que toques. I la seva erudició. I és fantàstic que escriguis tan sovint.

Raquel |

Es un comentari per dir-vos que tracto la grafologia, doncs durant alguns anys vaig fer, mitjançant la grafologia, la selecció personal d'una empresa important de Barcelona i a més al blog "Records vivencials d'Eladi Huguet" he fet la grafologia de les signatures i de les rúbriques de Pere Anguera Sans i d'Antonio Altés Olive.

Eladi Huguet Salvat |

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només.

Per la meva part espero anar passant de tant en tant per a dir-hi la meva en els temes que m'interessin.

Gràcies als que han fet possible la possibilitat d'opinar al web de Lo Pedrís. Opinar és enriquir.

Eduard |

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la memòria col·lectiva. Espero que tothom els respecti com es mereixen.

De totes formes no puc deixar d'estar preocupat pel fet de que la visita a l'esglèsia de Sant Salvador i a algunes cases pot implicar un cert perill. En els darrers anys,per exemple, el deteriorament de l'esglèsia s'ha fet molt més evident. No sóc cap expert en la matèria però els forats que avui hi ha damunt l'arc de l'entrada principal i entre el campanar i la façana s'han fet molt grans en tant sols un parell d'anys i no pronostiquen res de bo.

Gran part de la gent que passa per La Mussara entra a l'esglèsia i les cases. Entenc que arreglar-ne l'estructura és un projecte de cost molt elevat però potser no seria mala idea col·locar un rètol que indiqués la possibilitat de perill. Més val posar-hi remei ara que encara hi som a temps que lamentar alguna desgracia en el futur.

Eduard |

me parece muy bien esa propuesta.
¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

elsemanaldetarragona |

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

Raquel |

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret, m'omple de joia. Les fotografies són magnífiques. Hem de demostrar els Vilaplanencs que sabem guardar gelosament, encara que avui siguin runes, les arrels de molts dels nostres avantpassats. A més Vilaplana, que mai ha tingut una ermita, seria una ocasió magnífica de restaurar part de l'església de Sant Salvador i fer un Aplec anyal el 6 d'agost

Eladi Huguet Salvat |

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es casà als 27 anys amb FRANCESCA BRUNET o BONET i MATEU, de 31 anys, filla de Valls i germana del rector de La Mussara.Festejaran durant l2 anys. I fou Jutge de Pau per espai de l8 anys.

Els altres detalls els podràs veure al meu blog. Eladi.

Eladi Huguet Salvat |

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock...
Gràcies, sergi.

Raquel |

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel |

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has xuclat des de jove les mamelles del Centre de Lectura de Reus.

Eladi Huguet Salvat |

Se sap on s'ubicarà exactament?

Eduard |

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i especialment t’agraeixo que hi fossis. Tal com vas escriure dies enrere també a Lo Pedrís jo he mamat certament de les mamelles del Centre de Lectura, i de la ciutat de Reus, però especialment he mamat del poble, de Vilaplana. Què som sinó una estructura psicològica i emocional que es forma en els primers, primeríssims, anys de la nostra vida...? Per a mi es molt plaent de comprovar com, a mesura que un va fent la vida i s’esforça en el treball, hi persevera i s’hi aplica seriosament, va rebent signes gratificants com aquest llibret que ahir presentàvem...però no és garantit mai -en aquesta feina complexa i incerta de l’art-, que els beneficis puguin arribar. Per això és molt important que un es revesteixi des de bon començament d’una fortalesa i convicció i d’una gran sentit de realitat. El Centre de Lectura i la dinàmica cultural i social de la ciutat de Reus van ser i han estat per a mi un ferment d’estimulació creativa, social i intel•lectual, però la realitat del poble, de Vilaplana, les virtuts i temperament de la meva família, tant d’un costat com de l’altre, han estat el millor exemple de perseverança i d’amor a la feina. Què puc fer sinó, després d’haver viscut les habilitats instrumentals i certa vel•leïtat poètica o cultural de la meva família?, d’haver absorbit la seva natural sensibilitat i amor per la terra....què puc fer sinó sentir-me en deute immens pel seu silenci, per la seva lluita, el seu esforç, les seves ancestrals dificultats...? Ells son la meva força....Et torno a agrair que vinguessis a l’acte, la teva presencia fou com la memòria de Vilaplana i quan la vida em du pels llocs sofisticats de l’art, no em puc permetre oblidar d’on vinc.
Una abraçada!

Salvador Juanpere |

Esperem que aixó sigui real!
Al 2010, tindrem cobertura TOTS els que vivim a Vilaplana? o només una part del poble? com fins ara.
Em considero dintre de la població de més de 50 habitants.

Mercè |

Esperem que aixó sigui real!
Al 2010, tindrem cobertura TOTS els que vivim a Vilaplana? o només una part del poble? com fins ara.
Em considero dintre de la població de més de 50 habitants.

Mercè |

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots me sembla que es patètica

Sergi |

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població procedent de la immigració Occitana/ Gascona, que varen poblar aquestes contrades en els segles XVI XVII XVIII.
Cordialment

Joan Mª Rius

Joan Mº Rius Serra |

Veure el video de Jaume Queralt

Jaume Queralt |

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Eduard (lamussara.org) |

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial:

http://www.pragmaedicions.com/

Albert Aragonès |

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres desde el 1972, tinc familia a Vilaplana i de petit pasava les vacances de estiu al poble. Espero que algu me ajudi. Gracies i visca Vilaplana!

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet |

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Eladi Huguet Salvat |

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la llum. Entec que per la seva extensió és fa dificil de publicar-lo a la revista i que per això està fet a la web. Però pel que representa a nivell de la història literaria del nostre poble, penso que s'hauria de publicar a la revista en format paper, encara que sigui en capitols, perquè la nostra gent pugués llegir-ho i tenir-ho més a l'abast.

De totes formes, ets tu Albert qui tens l'última paraula.

Enhorabona Albert per la teva ressenya i gràcies per fer més ric i més savi lo nostre Pedris.

Pitxi |

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als treballs divulgatius.
Una bona iniciativa sí que seria poder arribar a reeditar tota l'obra poètica d'Oleguer Huguet, inclosos els pròlegs, que avui només es poden trobar a llibreries de vell, incloent aquestes ressenyes i altres poemes esparsos, o simplement una antologia. Segur que algun dia s'acabarà fent.

Albert Aragonès |

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta.
Una abraçada

Miguel y Espe |

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a les 8 del matí, han anat a netejar-ho tot illençar la brossa.

Una cosa no treu l'altre, però...

Un Que Contrasta Les Notícies |

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer moment i com que es tracta d'un acte de la Festa Major, es va quedar amb l'Ajuntament que qui netejaria la pista després de la festa, serien les persones que té contractades l'ajuntament per la neteja, igual que com en els altres anys es feia amb la neteja de la Sala, crec que no cal dir res més, ningú es penja medalles.

Josep Bigorra |

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies boletaires que podem trobar per les nostres contrades. Esta escrit amb una subtilesa, tendresa i un gran coneixement micològic, que ens captiva des de la primera línia.

Josep Maria Garcia Abelló |

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra comunitat. Penso que son un exemple a seguir i que la festa Major d'enguany ha estat un clar exemple de com donar a coneixer Vilaplana més enllà de les nostres fronteres. Gràcies per ser com sou.

Pitxi |

+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Literatura, Contes, Portada

Cafè turc

Al tren la dona s’ha fixat en una parella molt jove que és ben a prop seu, dreta...
Literatura, Contes, Portada

Justícia

L’Avinguda del Tibidabo? No, senyor, aquest tren no hi para. ue no ha vist els...
Recerca, Cuina, Portada

Pataco: una recepta molt antiga

INGREDIENTS   Tonyina, patata, ceba, carbassó, oli  ...
Opinió, Articles, Portada

Oportunitats solidàries: petit comerç o grans superfícies

Aquests dies i en aquesta situació estranya i adversa en què ens trobem,...
Opinió, Recerca, Articles, Casos i coses, Portada

Reflexions sobre el nostre patrimoni històrico-arquitectònic

Voldria començar pel cas més recent, del qual voldria expressar el meu...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre 79

PUJA Pugen totes les propostes ciutadanes que s´han compartit per fer més...
Opinió, Articles, Portada

Cuidem-nos, cuideu-los

La vida tranquil·la dels pobles, de Vilaplana, amaga racons inhòspits als...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Francesc Garrido, actor

És migdia de finals d’hivern i fa un vent més aviat fresquet, que fa...
Recerca, De cinema, Portada

Tres Gales i un regal

Tres Gales i un regal Com ja sabeu, la temporada cinematogràfica comença...
Recerca, Cuina, Portada

Cuina de temporada o temporada de cuina (amb molt d'unami)

Estàvem acostumats a fer cuina de temporada; és a dir, cada estació de...
La nostra gent, Homenatges, Història local, Portada

A l'entorn de Palmira Jaquetti i Isant

  Enguany s’acompleixen cent deu anys del naixement de Palmira Jaquetti i...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

La classe de la bandera olímpica

Hola, som  el Guim, la Nua, la Inés, la Bruna, l’Arlet, la Vu’a, la...
Recerca, Entitats, Cuina, Escola, Portada

Saps què són els pancakes?

La tortita, pancake és un pa pla rodó. La massa conté usualment llet,...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Un carnaval olímpic

Aquest any l’eix de treball transversal de l’escola són les...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Pintem en la foscor

Divendres passat  els nens de cicle inicial vam pintar amb pintura fluorescent i...
La nostra gent, Entitats, Entrevistes, Escola, Portada

Entrevistem en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba

Fa uns dies, vam entrevistar en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba del Reial...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

Fem un nou amic: en Pilós!

Aquest dimecres van venir l'escola el Marc i el Pilós.   El Pilós...
Opinió, Entitats, Articles, Ampa escola, Portada

EL menjador de l'escola Cingle Roig

A les zones rurals, a diferència de les ciutats,  sovint ens trobem amb certa...
La nostra gent, Records, Portada

Lo pedris pel món: la Montsant, la Mar i la Montserrat a Fez amb Lo Pedrís

Què passa, Notícies, Esports, Portada

Centre d'activitats de muntanya de Vilaplana

Som molts al poble que d’una manera o altra aprofitem el que tenim al voltant i fem...
Literatura, Contes, Portada

Les tres Reines d'Orient

La història va anar més o menys així: A Orient hi havia tres...
Història, Història local, Portada

Els molins fariners de Vilaplana (I)

Els molins fariners són construccions utilitzades per moldre blat utilitzant la...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 79 (abril 2020)

No ens enganyem, amb la reobertura del Casal hi sortim guanyant, sempre. Però també...
Història, Geografia, Portada

Viatge a "AGION OROS" (Mont Athos) Grècia 2019 - Capítol 3

MONESTIR IVIRON . El monestir és el 3r en la jerarquia de Mont Athos i cenobi des del...
La nostra gent, Homenatges, Portada

En Xavier Joanpere , sempre el tindrem ben present  

Hi ha persones que per la seva feina i el seu exemple ocupen un espai a la terra i, tot i que...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier, fins sempre

Ens vam conèixer a inicis dels 90 en una d'aquestes privilegiades ocasions que la...
Literatura, Lingüística, Portada

Onomàstica de l'antic terme de la Mussara

El passat diumenge 26 de gener es va presentar el llibre sobre els noms de lloc i de persona...
Opinió, Articles, Portada

Entre amics. O com el Sr. Garcia i els seus amics van acomiadar el camarada

Els homenatges acostumen a seguir rituals, sovint estereotipats. Les regles del joc que...
Història, Història local, Portada

El Danubi baixava gris cendrós

Quan el Joan se’n va anar, en temps de vencedors i vençuts, la seva mare, la...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Lo pedris pel món: la Irina, l'Alba i el Pep han portat Lo Pedrís a Florència