Història - Fem memòria | Revista 86

32-17-31-16-75-05

Si heu llegit el títol, acabeu de veure la paraula PEDRÍS encriptada segons el CODI X del ministeri de Marina de la II República. Aquí veurem la seva relació amb personatges i fets ben diversos, perquè, què té a veure un codi xifrat, el president Roosevelt i un demòcrata-cristià afusellat?

A vegades, els tortuosos camins de la història es troben en cruïlles que només contemplant el conjunt en podem treure el sentit. Aquest seria el cas que avui us vull explicar: la relació entre la política exterior dels Estats Units respecte a l’Espanya en guerra de 1937, i la dissort d’un català honest, entossudit en dos conceptes que no sempre encaixaven: la defensa de la religió catòlica i de la legalitat de la II República, tot amanit amb un mètode d’encriptació de missatges.
Manel Carrasco i Formiguera, fou un advocat i polític català (1890-1938) de profundes conviccions catòliques. Signant del Pacte de Sant Sebastià, que obrí la porta a la República, fou conseller de Sanitat i Beneficència en el primer govern de la Generalitat restaurada. Diputat a les Corts de Madrid, intentà sense aconseguir-ho que es canviés l’article 3r de la Constitució de 1931 (“L’estat no té religió oficial”) per un esment a la separació de competències entre Església i Estat. En esclatar la guerra, la seva gestió propicià la salvació de molts catòlics amenaçats, però la seva adscripció a Unió Democràtica li generà una animadversió que el posava en perill, fet pel qual es desplaçà al País Basc com a representant de la Generalitat. En entrar les tropes rebels a Guipúscoa marxà, però després volgué tornar a Bilbao que encara era republicà, i per això anà a Baiona, embarcant-se a bord del vaixell Galdames. Deixem-ho aquí.
El 1935, el president nord-americà Franklin D. Roosevelt signà la Neutrality Act, per la qual els Estats Units es comprometien a no subministrar armament a una nació en guerra. Hi cabia el dubte de si el que passava a Espanya era una guerra, o bé una revolta d’uns militars rebels contra un govern legalment establert. Per això, aquesta llei passà per diversos redactats. Fos com fos, s’aconseguí que el gener de 1937 es pogué expedir un carregament d’armes adquirit per la República, per valor de gairebé tres milions de dòlars, que salpà a bord del vaixell Mar Cantábrico. Aquest, després de fer escala al port mexicà de Veracruz, sortí d’allí el 19 de febrer, amb un sobre tancat amb les instruccions en clau encriptada amb el CODI X, amb instruccions de navegació (per exemple, canviar el nom pel d’Adda) i port de destinació (Santander). El capità no les podria obrir fins al cap de 24 hores després de salpar.

Tercer camí vers la cruïlla: A Mallorca, hi havia la Oficina de Información, dirigida pel tinent Baltasar Nicolau Bordoy, que s’encarregava de desxifrar els codis de comunicació republicans. N’arribà a esbrinar una quarantena, entre ells el Codi X (1), utilitzat pel Mar Cantábrico, en el que cada lletra se substituïa per un número de dues xifres, a triar entre tres per complicar-ho més. Veieu-ne el quadre.

Desenllaç: Els franquistes, cobejosos del carregament del Mar Cantábrico, ordenaren al creuer Canarias, comandat pel capità Salvador Moreno, dirigir-se cap a les costes de Santander, destí final del vaixell. Per altra banda, el Galdames, carregat amb un enviament de monedes acabades d’encunyar i portant 173 passatgers, entre els quals hi havia Manel Carrasco i Formiguera i la seva família. Anava protegit per quatre bous de pesca armats amb un canó, i es dirigia a Bilbao encara en mans del govern basc legítim.

El Canàries es trobà primer amb el Galdames, i després de l’anomenada batalla del cabo Machichaco, el capturà el dia 5 de març de 1937. Tres dies després, queia també el Mar Cantàbrico i tot el carregament d’armes passà a mans de Franco. Els passatgers foren empresonats. Al cap d’uns mesos, Manel Carrasco i Formiguera fou afusellat a les 7 del matí del dissabte 9 d’abril de 1938. La seva família havia estat intercanviada per presoners franquistes en mans de la República, gràcies als auspicis de la Creu Roja (2). Amb un codi més segur, potser Carrasco i Formiguera hauria arribat a Bilbao i temps després haguera fugit de nou cap a França o retornat a Catalunya amb el govern basc; les armes haguessin arribat a la República, que bona falta que feien, i potser el precedent de l’operació hagués canviat el posicionament de bloqueig dels Estats Units i, amb ell, el rumb de la guerra. Qui ho sap?

1 https://www.ugr.es/~aquiran/cripto/museo/marcantabrico.htm
2 Sumaríssim 477. TV3. https://www.youtube.com/watch?v=fhF0Ppji-6