1714: Vilaplana va cremar

El proppassat dia 15 de febrer es compliren els tres cents anys de la crema de Vilaplana a mans de l’exèrcit borbònic. Què havia passat?

Després de molts anys de guerra, s’arribà a la pau, a Europa, mercès el tractat d’Utrecht —signat el 14 de març de 1713— que en posava fi, deixant però Catalunya a la seva sort. Encara més, les tropes aliades, en retirar-se del país, fins facilitaven l’entrada dels borbònics, com passà a Tarragona, entre altres llocs.

Sembla que el Camp restà definitivament a les seves mans a partir del 9 de juliol. El dia 14 entraven a Tarragona sense que el general Nebot, aturat a la batalla de Torredembarra, ho pogués evitar. Els borbònics van aplicar el terror. Aquest mateix mes s’iniciava el setge de Barcelona que s’allargaria fins l’11 de setembre de 1714.

La resistència a l’ocupació s’inicià aviat, si més no, tenim notícia de la mort de quatre miquelets a Cornudella el 28 de juliol. Al mes d’octubre, arribà el coronel Antoni Vidal amb cent fusellers, amb la missió d’organitzar la guerrilla a les muntanyes de Prades: al mes d’abril de 1714 el seguien més de vuit-cents homes.
Malgrat que per ara no es té notícia de la seva activitat fins el març de 1714, és evident que les accions guerrilleres havien de sovintejar aviat i que els pobles del Camp els donaven suport, com va ser el cas de Vilaplana o el d’Alforja, per posar un exemple proper. En canvi poblacions com Reus o Valls van patir l’ocupació permanent.

En el cas de Vilaplana, arribà notícia als borbònics que la població acollia miquelets i llavors prepararen un assalt, probablement per sorpresa, a la vila. La rodejaren per atacar-la a la vegada per tres punts diferents, de manera que a banda que els devia permetre superar amb facilitat les antigues fortificacions de la vila, també devien evitar d’aquesta manera que poguessin escapar els miquelets que en aquell moment hi hagués a l’interior de la població. En van morir sis, ja fossin efectivament miquelets o bé veïns del poble. Pel que fa els borbònics, es diu que només hi hagué un parell de ferits.
Després, una vegada ocupada la població i com a càstig per haver ajudat els «rebels», cremaren la vila, tot seguint les ordres del governador de Tarragona, el marquès de Lede.

És versemblant que aquest destacament borbònic hagués sortit de Reus, on hi havia una guarnició permanent i on devia tornar després de «castigar» Vilaplana. Es pot suposar així a partir del què diu una carta enviada pel marquès de Lede a l’ajuntament de Reus detallant els fets de Vilaplana, segons la qual el comandant cap del destacament borbònic havia informat dels fets, per escrit, al governador per mitjà dels jurats de Reus: els jurats escriuen al governador afegint-hi la nota del comandant, a la qual contesta Lede també per mitjà dels jurats de Reus, i els mana que donin al comandant —amb tota diligència, diu— un escrit seu, que també afegeix a la carta. En no haver-se conservat, es desconeix el contingut dels escrits entre el comandant i el governador.

Pel que fa la datació dels fets, la carta del governador no especifica el dia en què va ocórrer, però cal entendre que l’assalt i la crema de Vilaplana devia ser el dissabte dia 15 de febrer, ja que la carta és datada el dia 16 i és escrita en passat, per tant no és del mateix dia dels fets, però si que podia ser del dia següent. Altrament, atesa la velocitat en què havien de córrer les notícies, no es pot pensar que hagués passat gaire temps, cosa que em referma que havia de ser el dia 15.

Pel que fa als fets, la carta del governador, marquès de Lede, als jurats de Reus, és prou precísa i contundent per afirmar la realitat de la lluita i de la posterior crema de Vilaplana, perquè és el mateix governador qui ho testimonia i a més afirma que la destrucció s’ha fet complint les seves ordres.

La crema de les poblacions «rebels» no era res nou en aquest moment: formava part d’una política de terror que els borbònics ja iniciaren en ocupar el País Valencià després de la batalla d’Almansa i que a Catalunya, el 1714, aplicaren abastament.

Una de les conseqüències de la crema havia de ser la pèrdua de tot el fons documental de la vila, per la qual cosa avui ens és difícil conèixer la història de Vilaplana anterior a la Guerra de Successió.

El text íntegre i literal de la carta del marquès de Lede als jurats de Reus és el següent (només s’ha normalitzat l’accentuació i s’han transcrit completes les paraules abreujades):

He rrezevido la cartta de vuestras mercedes con la inclusa que venia del comandante del Destacamento por la que me partticipa, que haviendo atacado a Villaplana por tres partes en donde los reveldes estavan; Logró él entrar en ella, sin pérdida ninguna más de havernos erido dos soldados, y de ellos ubo muertos seis; Y en castigo de haver admitido a esta canalla, el comandante de dicho Destacamento mandó poner fuego a la villa según la orden que yo le havia dado.
Vuestras mercedes se sirvan de hacer pasar la adjunta en toda diligencia, al comandante del Destacamento. Dios guarde a vuestras mercedes, a Tarragona y febrero 16 de 1714.
Beso la mano de vuestra merced
Su más affecto servidor
el Marques de Lede
Señores Jurados de Reus