Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Què passa - Literatura - Activitats - Ressenyes literèries - Portada | Revista 68

Presentació del llibre Almussara Lo qu'amaga la boira de Ramon Gausachs


PRESENTACIÓ

Un viatge mític, iniciàtic, de descoberta ... és el leivmotiv de Ramon Gausachs per articular la trama de la novel·la que avui presentem,  Almusara Lo qu’amaga la boira.

El relat transita a través dels camins de la memòria,  a la recerca d’un temps perdut, d’un espai llunyà i d’una forma de vida ja extints en la boirina difusa entre la història i la llegenda. No obstant, aquest escenari pretèrit i de ficció distants, on l’autor ubica i fa deambular els seus personatges, a la gent d’aquest territori ens resulta proper i reconegut perquè un i altres formen part de la nostra identitat col·lectiva.

Ramon, el personatge principal de la novel·la, és el narrador a través del qual coneixerem la major part dels esdeveniments que tenen lloc de principi a fi del relat.  Ramon , sense saber ben bé el com ni el perquè, viatja des del present –un assolellat segon dissabte de juliol, dia de l’Aplec de la Mussara - fins al passat - majoritàriament durant el segon terç del segle XIX-  per fer-nos un retrat lent i acurat d’aquella època que també li toca viure a ell. 
 
El viatger, atrapat en el rellotge del temps, presenta la ficció a través de la seva mirada atònita i al·lucinada, però alhora respectuosa i carregada d’afecte pel que veu i viu. D’aquesta forma, el personatge esdevé l’espectador i el cronista d’una mort anunciada de la història deul poble de la Mussara i de la seva gent, sense que pugui fer res per evitar-ho, malgrat el dolor que malauradament tota pèrdua comporta.  Potser no és prou lliure per triar el seu itinerari vital.  Durant la seva travessa, com tot aventurer, té l’obligació de viure mil peripècies, de superar pors o entrebancs, i de treballar esforçadament de sol a sol fins que li surtin durícies a les mans. El seu viatge iniciàtic ha de fer-lo completament sol. Només hi ha un bitllet d’anada i no sap si hi haurà retorn des del futur cap al present. No pot ni tenir el consol de la companyia de la seva jove gossa mestissa Chocha, que havia recollit en un refugi per animals i que inicia el principi del camí amb ell. Només així, en solitud, podrà tenir un pelegrinatge ric i ple de coneixences cap al passat per explicar bé el que veu i sent. I ho fa de forma cadenciosa per recrear-ho i reflexionar-hi profundament, com en el mític viatge a Itaca de Kavafis. No es tracta d’assolir una meta sinó, com poetitzava Machado, de fer camí.

Quan l’autor escull la imaginació i l’encís com a vehicle que transporta el personatge Ramon en el temps de la ficció, en el fons sap que el seu viatger no pot anar allà on vol lliurement sinó que la seva criatura s’hi troba atrapada. Al principi,  quan hi arriba, percep una por irracional que l’aclaparà, i dubta de tot el que li diu el subconscient i li mostra la seva mirada esbiaixada. No sap què li passa i ho mostra al lector de forma insistent per fer-nos-en una mica còmplices. Tampoc no té prou valor per rebel·lar-se, ni suficients recursos per escapolir-se’n perquè està envoltat per una boira espessa que ho embolcalla i ho empresona tot, i mitjançant el mite de Leucòtea, que queda transformada en boira eternament,  l’autor crea una atmosfera de misteri i suggestió. De fet, aquest paper preponderant de la boira com a gran protagonista ja se’ns confirma, des de bon principi de la novel·la, en uns versos de tots coneguts: Mare, si marit me’n dau, /No me’l dau de la Mussara,/ que la boira sempre hi jau, / i la terra no m’agrada.

A partir de la personificació de la boira, el caminant en cada creuament que troba en el seu camí dubta i s’esforça en descobrir els senyals difusos que li depara el destí. Tampoc sap per què és allí, ni com hi ha arribat. L’espai i el temps que viu el viatger escapen de la seva realitat coneguda. Quan apareix la boira espessa - la nostra Peluda - espai i temps se li contrauen o se li dilaten segons la seva percepció. Llavors és quan es produeix el misteri que l’ofusca. I ell no sap separar on comença un i on acaba l’altre. No pot haver-hi espai sense temps, ni temps sense espai. Sembla com si la boira més que un element meteorològic i metafòric per descobrir quelcom ocult tingui, també, un sentit màgic o al·lucinogen.

Quan els personatges de la novel·la li pregunten al protagonista, a través d’uns diàlegs frescos i versemblants,  d’on ha sortit  i què hi fa allí amb ells, l’única explicació que pot donar-los és que no recorda res i que pateix un fort brot d’Amnèsia. Tot i que ell sap que és mentida. Només li serveix d’excusa per no despertar sospites entre la gent, entre la qual conviu aquells dies convulsos de guerres, de bandolers mítics com en Cercós, de massa sol o de fred intens, de malalties desconegudes, de remeis casolans amb herbes remeieres,  de boira constant, de treballs durs al camp per a poder subsistir.

Tanmateix, a mesura que passa el temps, Ramon va perdent la basarda de viure el present que li toca viure. Llavors, a poc a poc, es dissipa la boira física i mental que percep. Es sent més lliure i es deixa emportar pel que li mostren els cinc sentits:  persones, cases, camins, rius, plantes, cingleres, cançons, olors, sabors, odis, amors, venjances... Tot és fa més perceptible, entenedor i  ens ho pot descriure amb gran nitidesa com si fos una pintura realista d’aquella època, com s’apunta encertadament en el pròleg:

“Algunes de les descripcions ambientals de la novel·la són un veritable retrat de l’època que tracta (...) el fet de preparar-se la tinta, d’escriure amb estilogràfica i tacar-se els dits; l’antropologia de la matança del porc, els contrastos de la medicina d’avui i la d’ahir; la descoberta i la explotació del gel- com en un altre Macondo- ; la cruesa de totes les guerres que desfilen per aquestes pàgines...”

Llavors el viatger de Gausachs comença a viure realment el moment i a copsar el veritable valor d’aquella forma de vida i d’aquella gent de la Mussara que viu arrelada, com una part més del paisatge,  en aquella terra encimbellada, seca, inhòspita i amb un elevat índex d’analfabetisme. Però malgrat els entrebancs que comporta viure-hi, el viatger neteja la motxilla de prejudicis que portava carregada del seu passat, - sobretot, el seu agnosticisme - i comença a entendre l’estimació profunda que els almussarencs professen per la seva terra, per la feina als camps, per la religiositat interior, per la tradició, per la parla, per la seva l’església de Sant Salvador ... Tot el conjunt forma part del seu itinerari vital. Així és com ho ha ensenyat als seus avantpassats, des de temps immemorials,  i  és així com volen perpetuar-ho.  Un respecte per aquella forma de vida passada que queda reflectit en boca del protagonista:

“Algun cop havia caigut en l’error de confondre l’analfabetisme amb la ximpleria, de creure que les persones que havien viscut en èpoques passades eren uns ximples per manca de cultura general, però no ho eren pas; potser sí que eren ignorants en coneixements acadèmics però no eren uns babaus, ans al contrari, sempre havia admirat la capacitat d’adaptació d’aquella gent, de com coneixien i dominaven l’entorn.”

Però no us enganyeu, Ramon Gausachs no escriu una novel·la d’amor bucòlic entre pagesos o pastors ignorants, amb excés de bonhomia, ensucrats i una mica bledes, ubicats en un  locus amoenus d’aire pur, amb muntanyes de cartró pedra i amb rius de pessebre. No, no. Ni  molt menys, sinó que, com assenyala Perea,  la seva obra traspua pura vida de cap a peus perquè mostra la realitat social del poble mil·lenari de la Mussara.

“Aquí hi ha vida, en plenitud, és a dir: de com s’exerceix el treball; de com es coven els odis; de com es valora la religiositat; de com s’exerceix la política de debò o què fan o com actuen els eclesiàstics; de com són les relacions entre els pobles veïns... En definitiva, és la descripció novel·lada de la realitat social. “

Ara bé, si voleu descobrir quins secrets amaga més la boira suggeridora d’aquesta novel·la, certament llarga i substanciosa, més de 600 pàgines, per les quals desfilen infinitats de personatges i mil i una històries que segurament reconeixereu, de paraules molt nostres com sisqueres, alegu, mellor, bora nit.... us insto i encoratjo que ho feu per vosaltres mateixos.  Penso que realment us valdrà la pena, com així ho ha estat per a mi. Si us endinseu en la seva lectura interessant i enriquidora comprovareu que en Ramon Gausachs hi ha deixat coneixements, anys d’investigació, talent literari  i bona part de la seva ànima, si és que algun cop, li ha marxat d’aquests cims desangelats que des de dalt ens contemplen.

 
JOSEP M. GARCIA ABELLÓ, MAIG DE 2017.



Josep M Garcia Abelló




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Actualitat on line

Els animals tamb? senten dolor.

Portada

Portada

Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE 68

PUJA Puja la XIV edició de l’Aplec de sardanes a la Mussara. Amb aquesta...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Isabel Salvat

ISABEL SALVAT, AMB LES CIÈNCIES I AMB LES LLETRES Per Antònia Farré...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Carta a Carles Capdevila

Bon dia, Carles! Abans de res, permet-me que em presenti breument. De renom, em diuen...
Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Ressenyes literàries: L'€lex i el ratolí de corda

Leo Lionni Kalandraka, 2017   El llibre que estem recomanant ara mateix es pot...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

  Donant la nota (II) Ens acomiadàvem de l'anterior article...
Literatura, Contes, Portada

Petits fours

DEUTES             Em vaig acostar...
Recerca, Natura, Portada

La Relaxació, la mare de la Sanació

Un Racó amb Vistes a la Sanació     La Relaxació, la mare...

Recerca, Casos i coses, Portada

Arquitectura eficient: Combatre la calor

  Ara que ha començat l’estiu i la calor apreta és temps que la...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 68 (juliol 2017)

Encara que separats pel temps, aquest serà el 40è aniversari del primer Aplec de La...
La nostra gent, Entitats, Escola, Portada

La classe del riu

EL GRUP DE NENS I NENES D'EDUCACIÓ INFANTIL DE L'ESCOLA CINGLE ROIG DE VILAPLANA...
La nostra gent, Activitats, Escola, Portada

Mengem fruita a l'escola

Aquest any, com en anys anteriors, des del gener un cop al mes hem menjat fruita i algunes...
La nostra gent, Activitats, Escola, Portada

SETMANA DE L'AIGUA

La setmana del 29 de maig al 2 de juny hem celebrat la Setmana de l’aigua i hem...
La nostra gent, Activitats, Escola, Portada

La Carme Colomer i els seus contes

Com que ens encanten els contes, els nens i nenes d’Infantil i Cicle inicial, vam...
La nostra gent, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Treballem contes amb GIANNI RODARI

Els nens de CI hem treballat els contes de Gianni Rodari. Hem llegit molts contes d’ell:...
Què passa, Activitats, Jubilats, Portada

Activitats de la Llar de Jubilats, 2n trimestre 2017

Hola amics i amigues!  Ja som al 2n trimestre de l’any i tenim la temperatura...
Recerca, Literatura, Tradicions, Narrativa, Portada

Llegim ?

Llegim?   Encetem nova secció a “Lo Pedrís” amb la Laia i la...

Què passa, Activitats, Escola, Portada

Cantània

El passat dilluns 12 de juny, els nens i nenes de CS de Vilaplana i de 4t, 5è i...
Què passa, Activitats, Ampa escola, Portada

Colonies 2017

L'alumnat de l'escola cingle Roig va anar a les colònies del càmping de...
Què passa, Activitats, Ampa escola, Portada

SANT JORDI A VILAPLANA 2017

El diumenge de Sant Jordi va despertar radiant. L'AMPA de l’escola, com cada any,...
Què passa, Activitats, Escola, Ampa escola, Portada

Festa final de curs 2016-2017 de l'Escola Cingle Roig

Faltava poc més d’un mes per a la festa de l’escola. La Yolanda, una mare...
Opinió, Articles, Portada

Un futur per a La Mussara

Un any més ens trobem a les portes de l’estiu i novament un munt de vilaplanencs...
Història, Portada, Fem memòria

Passatemps Blues

Aquest volia ser un passatemps on sortíssin uns quants noms importants del Blues i...
La nostra gent, Records, Portada

UN 14 D'ABRIL VAM REBRE LA REPÚBLICA I UN ALTRE ACOMIAD€VEM UN ACTIVISTA

          La relació amb els...
Literatura, Poemes, Portada

Passo la tarda

Assegut. Ingràvid. Transparent. Silenciós. Eternament...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar

El Pont d'Orient (Serra del Boix) Al km 7 de la carretera entre El Perelló i...