Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Contes | Revista 67

L'aranya trencada


L’escenari on passen els fets té lloc en un àtic de luxe a New York. Concretament,  al número 77 de la Setena Avinguda de Manhattan, on resideix la família Hudson. La Sra. Hudson ha de fer reformes al pis a causa d’un escapament d’aigua que li ha podrit  algunes zones del parquet de caoba de la sala més noble i espaiosa de la casa. Aquesta té unes vistes precioses a Central Park. Aprofitant que ha de renovar l’entarimat del terra, ha decidit pintar l’àtic sencer. Les parets no estan mal conservades,  però l’estuc de gota està passat de moda i vol que, a més de restaurar la pintura, li allisin les parets. El sostre de la sala noble té motllures neoclàssiques. L’un i les altres estan pintades de blanc setinat, però el conjunt ja està una mica engroguit pel pas del temps. Al centre, hi penja un gran llum d’aranya de dos pisos de 7 braços, dels quals s’hi despengen centenars de llàgrimes de vidre que tentinegen i tornassolen les incomptables llums de les minúscules bombetes. És un llum antic i valuós que li van regalar els sogres quan es va casar. És la peça que més li agrada i que mai deixa de mostrar orgullosa quan la visiten els seus convidats.
 
Són les 6 del matí a la Gran Poma d’Or i la ciutat comença a despertar. La Sra. Hudson ha començat a obrir els ulls ja que les reformes la tenen il·lusionada però també neguitosa. Una amiga seva amb la que comparteix estones al gimnàs li va recomanar una empresa de pintura de Queens. Li va explicar que són força competents i no gaire cars. El pressupost el va trobar ajustat. A més, no fa gaires dies havia parlat amb el cap de l’empresa i li va semblar un home responsable. Li va explicar tots els detalls de com durien a terme la feina i de quins serien els colors més adients per ambientar el seu pis. Li va donar confiança. No calia fer-se amb el servei de cap decorador. Ella tenia prou criteri i no volia despeses supèrflues.  
 
La Sra. Hudson s’aixeca del llit sense despertar al seu marit, es posa sigil·losament les sabatilles de roba vellutada  i se’n va cap a la cuina a preparar-se un bon cafè. Vol estar ben desperta quan li arribin de bon matí els pintors que ha contractat.

Mentrestant a la mateixa hora del matí, als afores de Manhattan, concretament en un magatzem del barri de Queen’s, dos operaris i el cap de l’empresa TUNING AND DECORAITING PAINTERS estan carregant la furgoneta de l’empresa per anar per primera vegada a treballar al luxós districte, on els han encarregat una suculenta feina. El seu cap, en Paco Méndez, és un mexicà grassonet, una mica calb i ja entrat en anys. Porta 27 anys treballant en aquell barri, on després de molts anys de rosegar molts ossos,  finalment ha pogut prosperar. Ja feia temps que volia ampliar la seva clientela i aquesta serà una gran ocasió per canviar de lliga i poder jugar en una divisió superior. És geniüt i ambiciós. Des que va arribar tenia el somni americà de triomfar clavat al moll de l’os. Una de les claus, segons el seu projecte, era tenir al seu càrrec treballadors competents que li donessin bona publicitat, i és clar, substanciosos beneficis.  El seu encarregat, Desiderio Buendia, és un dominicà de pell fosc canyella que porta 7 anys a l’empresa. És un bon home, treballador, tranquil i molt curós en la seva feina. Mai li ha fallat.

A causa del gran volum de feina pel boom immobiliari, l’empresari Méndez no fa gaire que s’ha vist obligat a contractar a Lu Txing, un xinès de dinou anys mig il·legal, d’ulls amb forma de trau i de pell esgrogueïda. És  camallarg i una mica desmanegat i ja fa dies que vagarejava mig perdut pel barri. Quan el va entrevistar, no li va causar massa bona impressió perquè el veia massa atabalat i parlava un anglès macarrònic, amanit de vegades amb paraules estranyes que va pensar que devien provenir del xinès mandarí. Per adobar-ho,  parlava tan fluix que no l’acabava d’entendre prou bé.
- Parla més fort i més clar, xino dels kullons- va etzibar, en Méndez, cridant-li a la cara.
 
Però en Lu Txing tenia a favor seu que era prudent, educat  i molt voluntariós. I no li replicava mai, ni li deia el que realment pensava. En realitat, l’engegaria a la puta merda i li diria que es fotés els seus bruts diners pel forat del cul. Però el jove necessitava aquella feina com fos. Feia temps que la cercava i no tindria gaires més oportunitats en aquella mena de selva urbanita plena de llops cobdiciosos. Finalment, l’empresari li va fer un contracte escombraria i el va posar en plantilla. A en Lu Txing no li agradava el menyspreu amb que el tractava aquell panxut fastigós que tenia com a cap. Però no tenir mai ni un dòlar és molt cru.  I més en aquella ciutat on tot es mesurava pel valor dels diners.

Al cap de mitja hora, és a dir, les 6,30 a.m., ni més ni menys, la furgoneta ha quedat carregada amb tots els materials necessaris per realitzar la  feina estipulada i donar-li una bona queixalada a la Gran Poma d’Or.

A les 8 en punt del matí, la Sra. Hudson escolta el so conegut del timbre de la porta del seu luxós àtic. Mira pel intèrfon i veu que són els pintors. Prem el botó per obrir-los la porta de baix al carrer. Veu que porten un mono blanc amb un logotip ostentós i una mica friqui de l'empresa en el que es dibuixa un corró tenyit de groc amb les inicials T.D.P. . Després de descarregar mil i un estris de pintura al hall principal de l'edifici, els introdueixen a poc a poc i amb cura a l'ascensor lateral de servei. El porter de l' edifici, amb cert aire de superioritat els mira de reüll i amb cara de pocs amics, no sigui cas que li embrutin o li facin malbé alguna cosa en aquell hall impol·lut i majestuós que ell creu que governa. En Méndez, malgrat la gran experiència que atresora, no deixa d'estar una mica nerviós davant d’aquell escenari de luxe. Però en el fons pensa que és part del preu que ha de pagar. En Desiderio no mostra cap signe d’intranquil·litat. Té els nervis d’acer. Però el jovenet peó de pintor, en Lu Xing no para de picar amb els seus dits les portes d’acer brillant i de mossegar-se les ungles, mentre ascendeix dins de l’ascensor. El seu cap li diu de mala manera que pari de tamborinar aquells dits llargueruts i nerviosos sobre l’acer i que d’una puta vegada es posi tranquil. L’està neguitejant. Per fi, arriben a la setena planta on hi ha l’àtic que han de pintar.  La porta ja està entreoberta. En Méndez demana  permís de forma educada per a poder entrar a la Sra. Hudson. Finalment, entren i es disposen a realitzar els treballs.

La Sra. Hudson, al cap d’una estona d’arribar els pintors, marxa cap al gimnàs i deixa que l’empresa faci la feina. No és que confiés plenament en ells, però no volia moure cap dit ni facilitar-los cap tasca. Per això ja haurà de pagar els emoluments de pintura que li han pressupostat. Mentrestant, en Méndez no para de donar ordres ben específiques als seus empleats. No para de renegar ja que la feina, malgrat la llarga experiència, li ve una mica gran. Està sobreexcitat.  

- Sobretot Txing, - li diu en Méndez- tingues molt de compte amb el llum d’aranya del saló. Val un dineral i no tinc clar que la meva assegurança em pagui els desperfectes. Si trenques res, ho pagaràs tu. Ho entès?

- Sí, sí... No pateixi, Sr. Méndez - li  respon fluixet i amb prudència en Lu Txing.

En Desiderio, coneixia bé al seu cap i pensa que ja li passaran aquells rampells de mala bava amb que tracta als seus subordinats. D’amagat, li explica al jove peó que el seu cap és com el sidral que puja molt però que després de la forta bromerada li marxarà l’escuma.

Tanmateix, aquelles amenaces encara fiquen més nerviós al jove peó i una suor freda i persistent li comença a fer tremolar les mans i aquelles llarguerudes i poc fibrades cames que estan enfilades dalt de l’escala, intentant tapar el gran llum d’aranya per no embrutar-lo amb la pols que farà polint l’estuc de les parets. De sobte, nota una forta fiblada d’una aranya més petita, menys ostentosa però més real i virulenta que es sent ofesa que la toquin mentre dormitava tranquil·la dins la seva finíssima tela en la que s’entortolligava a l’interior del llum. I amb el dolor de la fiblada que experimenta en Lu Txing, succeeix l’inevitable. Un fort estrèpit fa tremolar la sala i l’àtic sencer i el gran llum d’aranya s’esmicola en milions de bocins de cristall.

I amb la gran trencadissa, les males notícies per l’empresari i pel seu desvalgut  treballador xinès es va anar succeint en inexorable i desafortunada cascada.  Llavors en Méndez va deixar de creure en aquell lema que havia llegit per primer cop, quan era un jove emigrant i començava a estudiar anglès a la ciutat dels gratacels, que diu:

 "The grass is greener in the other side of de fence" .1

Nota a peu: 1 L'herba sempre es veu més verda des de l'altre costat de la tanca 



Josep M Garcia Abelló, novembre de 2106 

Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Què passa, Esports, Portada

VIII EDICIÓ DE LA CAMINADA DE RESISTÈNCIA ALMOG€VERS  

L’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades ja fa uns anys que...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedris pel món: Londres

Família Mestre Torruella a Londres amb Lo Pedrís.   Sortida del grup Sons...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Fe d'errades Lo Pedrís 70

En el passat número 70 de Lo Pedrís de Nadal, a l’apartat de natalicis,...
Opinió, Articles, Portada

PULSÓMETRE 71

PUJA Des de Lo Pedrís aplaudim la bona iniciativa del Projecte Pren i...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

De cinema: Molt més que el mestre del terror (III) Acabem el recorregut de la...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Carta als familiars de Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez

...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Isabel Ferré Vergés (51 anys) Mestra de ioga "Practicar ioga és com aprendre un idioma diferent al que parles habitualment"

Els que ho desconeixem, sovint associem el ioga o amb una manera atlètica de doblegar-se o...
Què passa, Notícies, Portada

Instal·lació d'un caixer automàtic a Vilaplana, un nou servei

El passat mes de febrer l’Ajuntament de Vilaplana va signar un acord amb la...
Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Ressenyes literàries: Obriu les portes

Obriu les portes, Lletra de Txarango Il·lustracions de Gemma Capdevila, Sembra...
Què passa, Teatre, Portada

A Vilaplana fem Nadal

El 16 de desembre de 2017 es va celebrar una nova edició de A Vilaplana fem Nadal....
Què passa, Activitats, Jubilats, Portada

Activitats de la Llar de Jubilats, 1r trimestre 2018

El diumenge 18 de febrer vam celebrar al nostre local de la Casa de Cultura la Festa de...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Missió Apilo XII

Aquest any, com ja vam fer l’any passat, l’escola participa en el programa Apilo...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Experimentem !!

Els nens i nenes de la classe de Mart i dels Astronautes fem experiments junts i ens ho passem...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Carnaval a l'escola

Com bé sabeu, aquest trimestre hem celebrat Carnaval, i enguany el rei Carnestoltes ha...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Festa del carnestoltes

Aquest trimestre a l’escola Cingle Roig hem celebrat la festa del Carnestoltes. Durant...
Opinió, Articles, Portada

Si volem acabar amb la violència, trenquem el silenci

El #MeToo, Hollywood, el Parlament Europeu, els Maristes, Oxfam i tants d’altres han...
Recerca, Natura, Medicina, Portada

Menjar vegetarià, sí gràcies. T'animes a reduir el teu consum de carn?

En aquest número he canviat de tema per un de més físic i material...
Què passa, Activitats, Portada

Carnaval 2108- Vilaplana

Recerca, Casos i coses, Portada

ARQUITECTURA EFICIENT: La casa passiva

  En anteriors números de Lo Pedrís ja he introduït aquest...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Escola: Sortida a Reus

La setmana passada els alumnes de quart, cinquè i sisè de Vilaplana i...
Recerca, Natura, Portada

Plou, però plou poc i malament

Quan em van proposar d'escriure aquest article portàvem una llarga temporada sense...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

VILAPLANA RID

SIGUES EL CANVI QUE VOLS VEURE EN EL MÓN   Benvolguts/des veïns/es,...
Què passa, Activitats, Portada

Parc de Nadal

Una gran experiència la nostra. Compartir i donar moments als nens del poble, els nens...
Recerca, Medicina, Portada

BALAYAGE O CALIFORNIANES

Després d’aquest fred intens, ja tenim ganes que arribi el bon temps i, amb...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món: Senegal

Marta, Ari, Joan, Marc i Pitxi en un poblat del País Bassari al sud est del Senegal.
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista amb Xavi Serramià

Entrevistem el nou agutzil de Vilaplana   Des de fa uns mesos, el veiem més...
Recerca, Cuina, Portada

Cuina amb Isabel Mas. Calamars farcits

Lo Pedrís , amb l’afany d’ampliar el ventall de col·laboradors,...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 71 (març 2018)

Com un mal somni, recurrent i repetitiu,…una notícia treta d’un vell NODO....
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

El regal de la Maria Aurèlia

“IN MEMORIAM” A MARIA AURÈLIA CAPMANY I FARNÉS Amb...
La nostra gent, Notícies, Música, Portada

Presentació TERRA FERMA

Som Terra Ferma, un grup de les comarques del Camp de Tarragona amb 4 anys...